L’objectiu és fomentar un oci saludable per al jovent com a mesura per a evitar conductes i consums no desitjables

La regidora de Joventut, Lara Guadix, ha presentat aquest matí a la Biblioteca Municipal la 4a edició del Jovefest amb el lema “Sense drogues també hi ha festa”, amb l’objectiu d’oferir entreteniment de qualitat per als joves dintre de la campanya d’oci i temps lliure de la Unitat de Prevenció Comunitària de Conductes Addictives, UPCCA. Sobretot es vol oferir una jornada d’activitats que fomenten l’oci saludable com una eina per a combatre conductes i consums no desitjables.

El Jovefest es farà el 4 de novembre al passeig de Fora del Forat i l’envelat de l’Atlàntic, des de les 16:00h fins les 19:00h, amb Làser tag, rocòdrom i tir amb arc, a més de tallers d’origami, fundes de mòbil i personalització de roba. Totes aquestes propostes són gratuïtes estan i adreçades per als joves des dels 12 fins als 30 anys.

La regidora Guadix agraïa la tasca de la UPCCA a través de les diverses campanyes que realitza al llarg de l’any, que tenen l’objectiu de fomentar entre els joves una vida més saludable, allunyada de les addicions que pot generar l’ús de les Tecnologies de la Comunicació i Informació, TIC, i el joc en línia, a més de preveure també el consum d’alcohol i drogues. En aquest sentit, indicava que “des de l’àrea de Joventut sempre oferirem tot el suport possible a aquestes campanyes que fomenten un oci de qualitat i saludable per als joves”.

Programa de Ayudas Alquiler de Vivienda. Convocatoria 2023 (94040 / SIA: 3029249)

Què és i per a què li serveix?

Facilitar el gaudi, accés i la permanència en un habitatge o habitació en règim de lloguer o de cessió d’ús a sectors de població amb escassos mitjans econòmics, mitjançant l’atorgament d’ajudes directes a les persones arrendatàries o cessionàries per al pagament de la renda o preu del període temporal comprés entre l’1 de gener de 2023 i el 31 de desembre de 2024.

Seran objecte de l’ajuda les rendes arrendatícies o el preu de la cessió d’habitatge o habitació que constituïsca la residència habitual i permanent de la persona o unitat de convivència sol·licitant que conste en el contracte d’arrendament o de cessió d’ús que es corresponguen amb 24 mensualitats com a màxim i s’hagen generat durant el període comprés entre l’1 de gener de 2023 fins al 31 de desembre de 2024, o, en tot cas, les que corresponguen a partir de la data de subscripció del contracte d’arrendament o cessió d’ús de l’habitatge o habitació fins a aquesta data.

No seran subvencionables les despeses generals, fiances, serveis, tributs, càrregues i responsabilitats que no siguen susceptibles d’individualització, que les parts hagen acordat que siguen a càrrec de l’arrendatària i que s’incloguen en el contracte com a conceptes diferenciats de la renda de lloguer.

El percentatge que destinen a polítiques socials (Sanitat, Educació i Serveis Socials) ha passat del 67,4% en 2010 al 58,8% en 2022 Madrid és la Comunitat amb menor despesa en el conjunt de les polítiques socials. Cada habitant d’aquesta Comunitat rep 540 € menys en polítiques socials que la mitjana nacional.

Catalunya és l’única Comunitat que no ha recuperat el pressupost per a polítiques socials previ a les retallades de 2010, mentre que València és la que més augmenta la despesa per habitant en polítiques socials des d’aquest any (+855 €/hab.).

Les retallades en polítiques socials a partir de l’any 2010, que van ser especialment dràstics en 2013 i 2014, van produir que en aqueix any es registrés el nivell més baix en despesa autonòmica en serveis essencials (sanitat, educació i serveis socials), amb menys de 100.000 milions d’euros. Des de 2014 fins a 2020 s’han registrat augments en els pressupostos del conjunt de les comunitats autònomes. En 2020 i 2021, a conseqüència de la gestió de la pandèmia, especialment en matèria de Sanitat, augmenta en gran manera la despesa social fins als 141.432 milions d’euros del pressupost liquidat en 2021.
Haver comptat amb Pressupostos Generals de l’Estat ha propiciat també l’augment en polítiques socials, encara que no ha sigut igual en totes les Comunitats. No obstant això, el percentatge del pressupost que es dedica a polítiques socials manté una tendència a la baixa des de l’any 2010, perdent 8,6 punts percentuals, des del 67,39% fins als 58,78% actuals. Si s’haguera destinat el mateix percentatge que en 2010, s’hagueren invertit quasi 20.100 milions d’euros més en 2021.

Encara que la crisi sanitària i social provocada pel covid19 va demostrar la importància de la despesa en serveis públics essencials de sanitat, educació i serveis socials, l’increment de la despesa en aquestes polítiques gestionades per les CC.AA. només ha sigut el 13,5% entre 2019 i 2022 (7,9% en sanitat, 17,7% en educació i 28,8% en serveis socials), mentre que l’increment de la despesa en la resta de polítiques va ser el 41% en aqueix mateix període (3 vegades més). Això evidencia la pèrdua de pes específic de la despesa social en les comunitats autònomes.

Han hagut de passar 10 anys i una pandèmia per a recuperar la despesa social. Però el seu pes en els pressupostos autonòmics és cada vegada menor.

Més informació: Directores Sociales