Es presenta l’Atles d’indicadors d’espais vulnerables des de la perspectiva dels serveis socials d’atenció primària i la COVID-19, una eina que contribueix al diagnòstic i prevenció de situacions de risc.
Aquest Atles és fruit del treball conjunt i de transferència entre el personal tècnic expert en serveis socials i el personal investigador, en l’objecte de desenvolupar eines innovadores en l’àmbit d’intervenció dels Serveis Socials. Sorgeix de la necessitat d’establir paràmetres estandarditzats i objectivables en el diagnòstic d’espais vulnerables en el territori, des de la perspectiva de l’atenció en serveis socials a la població més vulnerable, i davant situacions de risc i d’emergència social com la COVID-19. La irrupció de la COVID-19 en 2020, ha suposat un gran impacte amb diverses conseqüències que afecten el treball desenvolupat des dels Serveis Socials d’atenció primària, així com a la població més vulnerable del territori. Aquesta situació requereix d’una atenció especial atés que, per a la prevenció i anàlisi de la pandèmia, ha quedat demostrada la necessitat d’identificar a la població més vulnerable o aquelles zones urbanes on hi ha major risc de contagi segons les seues característiques (Vergara Perucich, Corretja Parra, i Aguirre Núñez, 2020). Com defineix l’article 25 de la Llei 3/19 de Serveis Socials Inclusius, aquestes zones urbanes s’identifiquen com a espais vulnerables en els quals conflueixen una sèrie de factors que incideixen en la caracterització d’aquests entorns i de la població que les habita. Aquest document, recull els indicadors de vulnerabilitat que permeten determinar els espais vulnerables des de la perspectiva de la intervenció dels Serveis Socials d’Atenció Primària. Per a això s’ha dissenyat un model estandarditzat d’indicadors, no utilitzat fins avui, desenvolupat segons la metodologia utilitzada per Serrano Lanzarote, Rubio Garrido i Tems Córdovez (2020) en el disseny d’indicadors de vulnerabilitat del Visor d’Espais Urbans Sensibles (VEUS) (Generalitat Valenciana, 2020). D’altra banda, també s’ha fet servir com a base per a la representació espacial d’espais vulnerables davant una pandèmia com la COVID-19, el treball de Vergara Perucich, Corretja Parra i Aguirre Núñez (2020). Com a resultat s’ha obtingut l’Indicador de Vulnerabilitat de Serveis Socials (IVSS), a fi de determinar des de la perspectiva dels Serveis Socials els espais vulnerables per a millorar la prevenció i la intervenció conforme a la Llei 3/2019. La metodologia aplicada part del model teòric d’anàlisi de la vulnerabilitat territorial des dels serveis socials (AVTESSOC). Així doncs, es presenta l’Atles d’indicadors d’espais vulnerables des de la perspectiva dels serveis socials d’atenció primària i la COVID-19, una eina que contribueix al diagnòstic i prevenció de situacions de risc. Es tracta d’una proposta integral i innovadora, que permetrà identificar les zones de vulnerabilitat des d’una perspectiva territorial i, també, des d’una perspectiva psicosocial que contempla la inclusió social de les persones més vulnerables i contribueix a la prevenció d’elements de risc com la pandèmia COVID-19.
Aquesta eina, que compta amb la validació i l’aplicació metodològica del grup de recerca Social Innova-IIDL de la Universitat Jaume I, es desenvoluparà amb caràcter experimental per a dotar als Serveis Socials d’evidències científiques que permeten adequar les seues intervencions a nous reptes com els que s’han plantejat a partir de la irrupció de la pandèmia COVID-19.
Fins ara la Congregació de les germanes dels Ancians Desemparats s’encarregava de la instal·lació i des de l’1 d’octubre és l’empresa Mimara SL la gestora del centre.
Actualment s’atenen 82 usuaris, mantenint un servei de qualitat a través de personal professional.
